Sirena Gema

“Heus aquí la gesta de la vida:

una qüestió femenina” 

T’escolte veu vella,

sospir antic

que es prepara per la tempesta,

preveu la gesta,

agafa forces per esperar les ones. 

Del teu cos de fada,

germana de sexe i de ventre,

vas fent una metamorfosi

que t’obri

cap a un cos d’aigua

i ja de les teues cames

ix l’energia sàvia

i sents com troben eixida les escates. 

Ara sirena,

sacseges el teu cos d’aigua, carn i sang.

Fas dels llençols arena

quan els teus peus esvaren buscant

una platja fina.

Et prepares per la gesta,

per vessar sang de vida. 

Cantes, sirena,

provocant als deus

amb dolces notes de setí:

                                        aaaaaaaaaaaaaa

aaaaa…a…a

                 aaaaaaaaa

Ja t’atures,

fins que l’aigua torne a ser brava.

Ara descansa, sirena,

plora, si vols, llàgrimes de purpurina.

Pinta’t les galtes de força líquida.

Navega, valenta.

Goja amb el dolor plaenter

de donar la vida

fent de la teua vulva

el cau de canvi 

                        d’aigua a aire 

aaa

        a…………….

                                a

Ja fas els sons com les ones.

Quan la teua criatura

arribe de la mar a la platja

encara cantaràs més fort. 

La tempesta serà sagnant

però no dubtes que podràs

                                           arribar a l’arena

per deixar-la caure

i posar-te-la als braços,

per oferir-li els teus pits:

la llet amarga de la vida,

la font dolça d’una mare

                                        que ve de la mar. 

Velles sirenes plenes de penes,

                                                  o de perles,

de perles trobades en petxines

a platges d’arenes fines.

Perles de cant, de coral.

Aaaa…………………aa……………….           maaaaare……

Maaaaaaaar                       maaar

maaaaareeeeee      maaaaaaaaaaaaaar       

Viola Canals

Parir, néixer i créixer

.