.

.

TREBALL DE REPARACIÓ DE TRAUMES PRENATALS, PERINATALS I POST NATALS

A càrrec de Brigitte Burchartz i Noemi Codina, terapeutes d’Integració Psico- Corporal

Tot el procés de la gestació, el naixement i la lactància són molt importants per a la mare i per al bebè. Són els primers cicles de la vida del bebè i, igual com una planta quan comença a créixer, està especialment vulnerable, sensible… Tot el que passa al seu voltant té un fort impacte sobre la seva personalitat, que s’està començant a construir.

Durant la gestació, la relació amb la mare és constant i molt directa, tot el que li passa a la mare li impacta directament al bebè, per això seria necessari que la mare es cuidi, estigui en contacte amb ella mateixa i conegui les seves pròpies dificultats i traumes, perquè pugui prestar-los atenció i donar-li al bebè la protecció, seguretat, cura, afecte, amor, respecte, proximitat… que necessita. En aquesta zona intrauterina poden passar coses traumàtiques per al bebè a nivell molt inconscient i d’altres coses de les que sí podem tenir una certa consciència, com ara: una gestació amb molt d’estrès, ansietat, qualsevol circumstància traumàtica viscuda per la mare (mort d’una persona estimada, separació de la parella, malalties greus viscudes per la mare o persones properes…), un embaràs no desitjat per a un o per als dos pares, gènere del bebè no desitjat per a un o els dos pares, pèrdua d’un germà bessó, intent d’avortament, concepció in vitro, inseminació artificial…

La gestació és un procés que arriba al seu punt culminant en el naixement, quan el bebè necessita que la mare s’obri i s’entregui per a deixar-lo passar i sortir amb el seu impuls cap al món. Si tot va bé, al penetrar pel canal vaginal, el bebè pot conéixer a la mare a un nivell molt íntim i profund, es tracta d’un contacte estret i potent, absolut, consistent, que dóna al bebè molta identitat corporal i el registre de que és possible sentir el seu cos intensament, amb gust, amb plaer, amb força, de manera total… Quan, pel motiu que sigui, es donen situacions que dificulten, bloquegen o interrompen el procés natural del naixement, i no acaba essent possible traspassar les dificultats, l’experiència del part (per a la mare) i del naixement (per al bebè) poden acabar derivant en experiències traumàtiques, com per exemple: cesàries, fòrceps, ventoses, parts induïts i/o molt intervinguts (oxitocina sintètica, epidural…), parts en què la mare retén inconscientment al bebè o, al contrari, l’expulsa amb molta rapidesa, naixements en què el bebè presenta símptomes d’asfíxia…

Després del naixement, en el post part, aquesta relació i vinculació mare- bebè es continua forjant a través de la presència, la mirada, el contacte, l’afecte, la lactància, el respecte als seus processos naturals… Si això no fos possible, degut a: ingressos en neonatologia, separacions de la mare, dificultats en l’establiment de la lactància, depressió post part o altres dificultats de la mare per a establir connexió afectiva i emocional amb el seu bebè, aquest pot patir situacions que poden esdevenir traumàtiques i estar molt lluny de la relació de connexió, escolta i contacte que ambdós necessiten per a seguir posant les bases d’una vinculació positiva i segura.

Després d’experiències d’aquest tipus, cada membre de la família hauria de tenir l’oportunitat d’expressar, processar i reparar en alguna mesura el què ha viscut. Sovint, els bebès intenten expressar les seves vivències traumàtiques a través de sons, plor, inquietud, moviments… i és important poder-los escoltar i oferir-los l’espai i les condicions per a què puguin expressar i transformar allò viscut. Els símptomes que ens poden indicar que hi ha hagut algun trauma poden ser: despertars del bebè amb sobresalt i plors forts difícils de tranquil·litzar, moviments sobtats de sobresalt quan el bebè estava aparentment relaxat, dificultat per a entrar en contacte visual (per exemple: els ulls del bebè miren amunt), molta tensió corporal (per exemple: els punys tancats molt fort), moviments no habituals (per exemple; portar-se les mans al cap, al pit o a la zona del cor, arquejar l’esquena cap enrere, donar patades fortes…), plors que no troben consol quan les necessitats estan cobertes (ha menjat, està descansat, no està sol, el bolquer està sec…). Aquests últims, sovint s’expliquen com a “còlics”, però es coneix que en realitat aquests gairebé no existeixen i que s’utilitzen com a “calaix de sastre” quan no se sap què li està passant al bebè i, el més probable és que, en aquests moments el bebè estigui intentant expressar algun dels traumes viscuts. A banda d’això, amb bebès una mica més grans, podrien observar-se dificultats en el procés de desplegament de la motricitat (per exemple: dificultat per donar-se la volta, començar a gatejar cap enrere, no gatejar…) o vivències de pànic, per exemple, al posar-se dintre d’un túnel, al passar-se un jersei estret pel cap…

Sovint, per desconeixement, els pares/mares no reconeixen els intents d’expressió dels traumes prenatals, perinatals i/o post-natals del bebè i, encara que a vegades els puguin identificar, no tenen les eines per a gestionar la situació. Amb aquest treball es donaran aquestes eines i es facilitarà un punt de trobada, connexió i cooperació entre els diferents membres de la família, acompanyant al bebè, amb molt de respecte i amb molta suavitat, per a què pugui expressar-se, processar i reparar les seves vivències traumàtiques, traient el dolor que aquestes li hagin pogut generar, al mateix temps que transformen els registres inicialment negatius en positius. D’aquesta manera, es reestableix el vincle entre la mare i el bebè, que en aquests casos sempre es veu afectat.

Per a seguir cuidant aquest vincle, és important que les mares/pares coneguin la relació entre la pròpia història i la relació que estableixen amb els seus fills, i que se’n facin responsables. Totes les persones adultes (incloent mares i pares) tenim una història en la que, a part de totes les vivències positives, també hem tingut vivències amb traumes i registres negatius, habitualment en relació als nostres pares, que de manera inconscient podem passar als nostres fills i que poden tenir molt a veure amb les dificultats durant l’embaràs, el part i el post part. Per això, en les sessions també s’intenten enfocar i elaborar els temes que hagin bloquejat el procés de manera inconscient, per tal de portar-los a la consciència i, sobretot, per a intentar evitar que segueixin interferint en la relació amb el bebè en etapes posteriors de la criança.

A nivell pràctic, es pot treballar amb els bebès a partir del moment en que la seva estructura corporal ho permet (que depenent del bebè pot ser entre el mes i els 3 mesos de vida) i fins als 5 o 6 anys (depenent del tema). De totes maneres, per tal que els bebès puguin créixer i estructurar-se des d’un lloc més saludable és aconsellable fer el treball quan abans millor. El treball amb tota la família (és desitjable que estiguin els dos pares) es realitza amb un nombre d’entre 3 i 15 sessions. I, a vegades, pot ser necessari que el treball continüi amb sessions individuals amb la mare i/o el pare.  

 

Segueix-nos - Siguenos