Noemi Codina, terapeuta corporal i psicocorporal
Després d’uns anys de procés psicoterapèutic, vaig començar a connectar amb experiències de la meva vida intrauterina, del naixement i dels primers anys de la meva vida. Com moltes persones que ens endinsem en un procés d’aquest tipus… em vaig trobar amb una història no gens fàcil ni agradable: una gestació de molta desconnexió, por, manca d’espai, de seguretat, de nutrició sana… un naixement natural però també desconnectat, amb falta de presència, de contacte, de contenció… i una criança que va donar continuïtat a tot l’anterior amb més desconnexió, poc contacte, soledat… Tota una història nuclear gravada i registrada “a foc” a totes les cèl·lules del meu cos, que sense ser-ne conscient fins aleshores estava condicionant d’una manera molt forta la meva manera de sentir i viure la vida i les relacions amb les persones, tota una història que segueixo treballant a dia d’avui per a seguir transformant aquests registres.
Al començar-me a topar amb tot això, vaig tenir la necessitat de comunicar-ho a la mare (i també al pare) i, posteriorment, la oportunitat de treballar-ho amb ells… Em vaig trobar amb uns pares que havien fet el què havien cregut millor pels seus fills, que s’havien informat, que fins i tot havien buscat maneres més alternatives i respectuoses d’educar-nos… però amb molta desconnexió, molta por i molta dificultat per a sentir-se i sentir-nos. Em va anar arribant clar que tot el dolor, el mal, la carència i, fins i tot, els traumes, havien estat ocasionats sense cap intenció de generar dolor, des de la inconsciència absoluta, des de la pròpia desconnexió i des de les pròpies carències i traumes… Em va arribar clar que, en el fons, els importava la meva vida i m’estimaven, però havien estat incapaços de fer-m’ho arribar fins aleshores… Al comprendre això, i tenint en compte la desconnexió que predomina en la nostra societat, vaig començar a veure el mal que com a mares i pares podem causar als fills de manera inconscient, sense voler-ho, des del propi mal que tots portem a dintre, de les nostres històries. I així va ser com em va començar a sorgir l’ impuls i les ganes de treballar amb parelles embarassades i amb famílies amb criatures petites, per a intentar posar una mica de llum, de consciència, de contacte, de connexió… per a intentar ajudar-los a veure i a sentir una miqueta més als seus fills.
Vaig fer diversos cursos i formacions en direcció a la criança natural i respectuosa (massatge ayurvèdic per a l’embaràs i la criança, massatge infantil, psicomotricitat, lactància, doula…) i, com que sentia que volia fer un treball més profund amb les persones, finalment em vaig decidir a fer la formació de la psicoteràpia que m’havia portat fins aquí. I així va ser com al 2008 vaig començar la formació de la ETIP (Escola de Teràpia d’Integració Psicocorporal). Paral·lelament a la formació de terapeuta, vaig començar a coordinar grups i tallers per a parelles embarassades i famílies amb bebès i infants fins als 6 anys, també vaig estar 3 anys acompanyant a les criatures i famílies d’un projecte d’educació lliure. Al 2013, al acabar la formació de terapeuta, vaig començar a acompanyar processos a nivell individual, tasca que actualment compagino amb la meva col·laboració en els grups de Migjorn, on espero poder aportar el meu granet de sorra a les famílies que passeu per allà, per a ajudar-vos a ampliar una miqueta més la consciència, el sentir, la mirada, l’escolta, l’afecte i la vinculació amb els vostres fills.