Montserrat Catalán i Morera

Els agraïments després de fer seixanta anys són innumerables.

Gràcies per haver rebut de la meva mare, Conxita, la insubmissió; del meu pare, Joaquim, la independència; de les meves avies, Maria i Crescència, el coratge, de la meva germana, Isabel, el reclam del retorn a casa.

Als meus fills, el Dídac i l’Aleix, un agraïment infinit per l’alegria que han aportat a la meva vida, per la generositat amb què han sigut pilars ferms al meu costat en tot moment i en els més difícils. Perquè no s’han separat de mi tot i les dificultats que els hi han creat les meves decisions. Perquè són el mirall on puc reconèixer les meves limitacions i debilitats. Per la seva contínua cerca per tal de superar les carències amb què van créixer i la voluntat de donar un món millor als seus fills. Al seu pare. Gràcies.

A les mares dels meus néts, la Mireia i la Èrica, per haver-los-hi donat la vida

Als meus néts, l’Èric, el Jan i en Quim, perquè són el millor regal per la meva vellesa

Al Josep, que amb el llapis, la paleta, l’escarpa, el martell, l’ordinador o la lectura i la seva capseta tancada sempre m’ha acompanyat, a la vora d’un part, a pujar les parets o a confrontar les autoritats.

A tots i totes, que són molts i moltes, que han tingut confiança en mi i m’han acompanyat amb lo millor de cadascú, en aquest projecte i al llarg de la meva vida.

A Cuba, on vaig aprendre el que sé de la meva professió i moltes coses més.

Tant d’amor rebut no pot quedar tancat dintre meu, l’he de sembrar, l’he deixar traspassar-me i entregar-lo. Pot ser un més dels meus somnis, de les meves utopies: que cadascú de nosaltres no ens en sentim propietaris que tot el que arriba o està en aquest món a través nostre, que no en fem propietat privada. Podem estar molt contents de ser-ne vehicle, però per mi és patrimoni universal. Com la terra, l’aigua, l’aire, la llum i l’escalfor del sol… No ens hauríem de sentir amb el dret de privatitzar cap d’aquests elements.

Si el pensament, si la intenció poden ajudar a canviar el món, els meus corren fàcilment tots els racons del patiment humà. Hi ha molts nens que pateixen a la llar, a l’escola, a les mines, als camps de refugiats, a les nostres presons. A tots ells dedico aquest llibre, que és un poema d’amor.

Hi sumo l’explosió d’amor universal més gran que he sentit, que ha estat immediatament després del naixement de cada un dels meus fills. Els meus braços volien abraçar tots els nens del món sencer.

La funció social està en el que hem sembrat en les dones, homes i nens i en les professionals que d’una o altra manera ens han conegut.

Hem creat un espai nou on pogués créixer i conrear-se la vida, des de l’amor, el respecte, la confiança, la solidaritat…

Crear una cosa nova, un espai nou, no es pot fer amb eines velles, amb mètodes viciats, amb relacions humanes hereves d’antics sistemes de valors. Nosaltres ho hem intentat, tot i que també som filles i fills d’antigues estructures jeràrquiques. Per aixó Migjorn i el món que anem construint ha de créixer a poc a poc, perquè són moltes les generacions que han crescut des de la dominació.

Espais nous, relacions personals noves, noves relacions de producció i criteris de producció amb funció de la utilitat social i no del benefici econòmic… es van creant amb unes eines fonamentals: la il·lusió, la confiança, el respecte, el treball concret del dia a dia, l’optimisme, la voluntat, el interès comú, perquè “crear” és un gran treball.

Quan una participa en un espai creatiu, les regles del joc canvien: si sóc jo l’autora de la meva obra, des de la meva maduresa i la meva autonomia, no puc reclamar als altres perquè no hi ha una “jerarquia” a qui reclamar i fer responsable d’allò que podria ser d’una altra manera. Necessariament he de fer-me càrrec de les meves eleccions.

Estem en el intent de que les persones escullin prendre decisions i responsabilitats, en definitiva que les mares i els pares triïn quins riscos volen córrer a l’hora d’encaminar la seva vida i la dels seus fills i els professionals a l’hora de desenvolupar el seu treball.

La creativitat, sigui social o artística, sorgeix de desenvolupar les pròpies potencialitats.

Aquesta presentació és una cançó en la que cada nota es una expressió d’agraïment

Fer quelcom sense recursos requereix molts suports incondicionals, immaterials uns i molt materials d’altres.

En convocar aquest llibre vàrem obrir una finestra al vent, per on poguessin entrar i sortir expressions d’anhels, i desitjos, de somnis i realitats, dels qui s’han entregat a l’aventura de viure, a córrer el risc d’equivocar-se…, de confiar, de respectar, d’estimar..,. sense sotmetre’s cegament a dictats foranis. Segur que no hem arribat a tothom, demanem excuses per endavant, però en tot cas ha estat per limitacions en la comunicació, alienes a la nostra voluntat.

Per tots i totes, la finestra ha restat oberta …

En la primera edició del llibre vàrem respectar la llengua materna, català o castellà, en que vàreu expressar les vivències. El llibre té cinc-centes pàgines.

La Rossina va agafar el llibre i el va portar de Migjorn a Uruguai i Argentina, on l’editorial Madreselva va voler fer-ne una edició. Gràcies Rossina, gràcies Verònica Diz pel vostre suport.

Aquest any, 2013, al celebrar-se el 25 aniversari de l’Associació Nacer en Casa, vàrem voler fer-ne l’edició en castellà per Espanya i de nou Icaria va fer-ne una nova edició en castellà.

Les edicions en castellà, s’han hagut de fer una mica més reduïdes per motius editorials.

Gràcies, Anna Monjó, per confiar en l’edició del llibre, i a totes, que sou moltes, que li heu dedicat especial atenció, col·laboració i energia.

Introducció al llibre “Parir, néixer i créixer”. Ed. Icaria Català i Castellà/ Ed. Madreselva, Argentina

.l